La tardor de 2015
vam anar a reconèixer la mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres, de la mà del company Jordi Sorribes. Aquesta mina és una
de les dues úniques mines prehistòriques de coure conegudes a Catalunya.
L´altra es troba també al Priorat, a la Solana
del Bepo, a Ulldemolins, una explotació a cel obert d’atzurita i malaquita
(Lagarda, 1986; Rafel et al, 2017). A la mina de la Turquesa s’hi ha fet una sèrie de campanyes
d´excavació arqueològica en anys successius des de l’any 2012 fins al 2015.
Mina neolítica de la Turquesa. Foto Joan Rosell (Gener, 2016) |
Terregalls al voltant de la mina. Foto Joan Rosell (Gener, 2016) |
A
finals de 2015, un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Lleida encapçalat
per Núria Rafel, arqueòloga i professora titular de prehistòria a la mateixa
universitat, ha treballat en l'excavació. En aquest curt període de temps, i
amb l'ajut d'una excavadora, van deixar al descobert el jaciment, per
documentar i agafar mostres del lloc abans que el tornessin a tapar (Cabós,
2015). El jaciment es troba dins del
Parc Natural del Montsant i es troba protegit com a patrimoni cultural
català. Per tot això, ens vam limitar a reconèixer l’indret i a buscar pels
terregalls dels voltants de la mina, on vam trobar taques de color blau i verd
de totes les tonalitats (atzurites, possibles variscites i turqueses i d’altres
espècies pendents d’identificar). Però en una de les mostres, en trencar-la,
vam veure unes taques d’un blau diferent, molt intens i que observades amb la
lupa presentaven petits agregats formats per fines agulles, cal dir-ho, molt
estètiques.
Agregats blaus de cianotriquita. Camp visual 20
mm. Col. Carles Castanera, foto Carles Díez. |
Agregats blaus de cianotriquita. Camp visual 3 mm. Col. Carles Castanera, foto Carles Díez. |
Imatge SEM de la cianotriquita de la mina de la
Turquesa. Col. i foto Joan Rosell. |
Espectre EDS de la cianotriquita de la mina de
la Turquesa. Analista, Joan Rosell, CCiTUB. |
En la fotografia
SEM observem grups globulars formats per cristalls aciculars, de forma
lanceolada a gran augment, i acompanyats d’agregats d’aspecte globular. Els
resultats analítics, mitjançant EDS, dels agregats globulars indiquen que es
tracta de turquesa amb òxids de ferro. Pel que fa als cristalls aciculars, es
detecta un important contingut de coure, alumini i sofre. Es descarta doncs que
es tracti d’atzurita. També s’observa la presencia de ferro i fòsfor. El
ferro (III) pot estar ocupant llocs estructurals de l’alumini i el fòsfor, com a
fosfat, posicions del sulfat. Aquest resultat és consistent amb la
cianotriquita, un hidroxisulfat hidratat de coure i alumini.
Exemplars de
cianotriquita havien estat citats a Catalunya (Bareche, 2006) a la pedrera
Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol) i a la mina La Vigilada (Sant Julià de
Llor-Bonmatí).
Fonts documentals
- Bareche, E (2006): Els minerals de Catalunya. Segle XX. Ed.
Grup Mineralògic Català, 269 pàg.
- Lagarda, F. (1986):
“Mineria prehistòrica a Catalunya”. (Ciència)
Revista Catalana de Ciència i Tecnologia, 51:39-43. Institut d’Estudis
Catalans, Barcelona. [online febrer 2016: http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/viewFile/130261/128989]
- Cabós, C.X. (2015): “La mina prehistòrica del mas de
les Moreres veu la llum”. Des de les Aubagues. https://desdelesaubagues.wordpress.com/2015/10/26/la-mina-prehistorica-del-mas-de-les-moreres-veu-la-llum
[access Feb. 2021].
- Rafel, N., Soriano, I., Delgado-Raack, S. (2017): "A Prehistoric Copper Mine in the North-East of the Iberian Peninsula: Solana del Bepo (Ulldemolins, Tarragona)". Núm. 2 extra de la Rev. d'Arqueologia de Ponent, Universitat de Lleida, 168 pàg.
- Mineratlas, GMC: https://mineratlas.com/location/1643
- Mineratlas, GMC: https://mineratlas.com/location/1643
Agraïments
Autors
CARLES BEL MIRET (BARCELONA)
CARLES CASTANERA MOYANO (L´HOSPITALET DE LLOBREGAT)
JOAN ROSELL RIBA (EL PRAT DE LLOBREGAT)
JORDI SORRIBES CERDEIRA (BALAGUER)